Futbol Club GÒTIC

Pretemporada 2026-2027 ⚽️🚀

Visca el Gòtic! 🔵⚪️

El passat mes de juny, el nostre etern president, Jesús Trullols, va rebre un reconeixement de la Federació Catalana de Futbol per la seva trajectòria al capdavant del nostre Gòtic durant més de 40 anys.

Una persona sense la qual, gràcies al seu treball, el club no existiria. S’ha deixat cos i ànima pel Gòtic, per la seva gent i sense esperar mai res a canvi.

Després de molts anys, ha decidit fer un pas al costat, però el seu llegat romandrà vinculat per sempre a la història d’aquest petit gran club. 🫶

Gràcies, Jesús! 🤍💙

Arlequinats, guardeu les dates!!!! 🚨

Aquí teniu el calendari de lliga del nostre Gòtic. Mes a mes, partit a partit, tot mastegat.

La lliga comença el 19/09, però per al nostre debut haurem d’aguantar una setmaneta més, ja que el sorteig ha deparat que descansem la primera jornada.

El que és bo es fa esperar, o això diuen…

Així doncs, debutarem a Marina, contra el Daumar Associació Club, el dissabte 26/09 a les 20.00 h.

I tancarem la temporada regular, també a casa, el dissabte 15/05/2027, contra el Salesians Bosco-Horta C.E.

Pim, pam.

Acabeu de gaudir de l’estiu, que venen corves. Ho passarem bé i malament a parts iguals.

🤍💙

Gòtics! 🤍💙

Ja coneixem els rivals als quals ens enfrontarem durant la temporada 2026/2027.

Un grup, com sempre, exigent, però que no impedirà que el nostre equip competeixi i lluiti per fer una gran campanya.

El campionat de lliga començarà el 19/09. Properament publicarem el calendari.

🤍💙

FC. Gòtic On Tour!!

Després d’acabar la lliga en ratxa, els nostres jugadors tenien més mono de futbol. I per a satisfer aquest desig, el nostre company Eudald va organitzar una pachanga contra l’equip del seu poble, el Butsènit.

Un cop rebudes totes les autoritzacions dels papis per a l’excursió, l’expedició va abandonar la Marina i es va desplaçar fins a la província de Lleida amb un únic objectiu: deixar-hi empremta.

El partit va ser el de menys. El terreny de joc, per dir-ho d’alguna manera, semblava haver patit diversos bombardejos, i sortir-ne amb els dos turmells intactes ja era tot un repte. Per això —i per altres motius que tots coneixem—, el partit va tenir més gols que passades.

El partit de veritat, però, va començar al vespre. Després de veure la final de la Champions entre roncoles, el Gòtic va convertir una sofisticada convenció vinícola d’Agramunt en el closing d’un estiuenc festival de música.

Cap lleidatà present va marxar cap a casa sense saber que hi havia forasters invadint el poble.

I l’estela va continuar durant tota la nit. Vam sopar en un restaurant que va encantar a l’Adri. Tant, que fins i tot va deixar una ressenya a Google Maps destacant l’excel·lent atenció del personal. I a continuació, entre càntics i rimes improvisades pels carrers, vam deixar-nos veure pels pubs de la zona. No puc explicar gaire més.

En arribar a l’hotel a altes hores de la matinada, el Yassim i l’Oussama van decidir que era una bona idea arreglar un calaix de la seva habitació que no tancava bé. Crec que al final ho van aconseguir. Treball en equip.

I, amb l’habitual ressaca, però amb una nova experiència a la motxilla, l’expedició va tornar a Barcelona l’endemà al matí, deixant enrere una escapada d’aquestes que expliquen per què el Gòtic és molt més que futbol. Una família de gent que s’uneix per passar-ho bé.

Gràcies Agranunt! Visca el Gòtic! 💙🤍

🔵⚪️ GÒTIC 3-2 MONOPOL 🌕

HEM GUANYAT AL LÍDER!

Explicar el partit serà complicat. La victòria no s’entén sense una sèrie de successos que intentaré detallar de la manera més family friendly possible.

Abans, però, he de comentar (per voluntat pròpia i zero pressionat per cap entrenador del Gòtic, amb el 8 a l’esquena, eternament lesionat del mal·lèol i de segon cognom Bazaga) la revolució tàctica que l’staff tenia preparada. Un 5-4-1 de manual.

Com a l’anada, al Monopol se li va atragantar el partit més del que creia (no els culpem). Les ocasions perdonades i dos bons atacs rivals van situar el 0-2 al marcador. Pareixia un nou dia a l’oficina, fins que…

Una agressió sense pilota al Picky —millor jugador farmacèutic de la història del Club i top 3 guapos de l’equip— va provocar un intercanvi de piropos entre banquetes, amb carícies incloses per part del rival.

La cosa se’n va anar de mare. Fins al punt que els Mossos d’Esquadra —repartits entre una violenta quedada de therians a uns metres del camp i la presa de declaració a un ciclista que havia atropellat brutalment un tal Yassin— van haver d’irrompre a Marina. Qui els va trucar? L’Edu no.

Després d’un llarg descans i amb un home més, va començar l’operació remuntada. Cruyff, que plorava des del cel en veure la formació inicial, va somirure de nou amb els gols de l’empat. Tiki-taka d’un costat a l’altre, passada de la mort i Subigol. Així, dues vegades. Una per cada banda. I 2-2 a falta de mitja hora.

El Monopol no donava crèdit davant d’aquesta onada cruyffista i va acabar de perdre els papers. Joc brut i agressions que van provocar tres noves expulsions. Però el millor estava per arribar.

Últim minut. El Carlos Baute brazuca, Pedro, va enviar una centrada picada al cap del Subi, que la va clavar a l’escaire i va donar els tres punts al nostre Gòtic. “Su primel hat-tricki en Marina”, però no l’únic del partit: l’àrbitre va fer doble hat-trick d’expulsions.

L’important, però, més enllà del que va passar -que denunciem i esperem que no torne a ocórrer- és que hem guanyat al millor equip de la lliga. I, a més, els hem igualat en el gol average. En cas d’empat a punts, seríem campions de lliga.

No és habitual, però aquí teniu els gols de la victòria vs Parc en full HD 4K.

🟢🔵 U.D PARC 2-4 F.C GÒTIC 🔵⚪️

Any nou, vida nova. O potser no. I és que, alerta a la dada, per segon any consecutiu el Gòtic comença guanyant el primer partit de l’any, com a visitant, marcant quatre gols i coincidint amb el dia d’un nou títol de l’equip al qual estem agermanats per interés mutu: el FC Barcelona.

I no era un partit qualsevol. Era tot un derbi amb majúscules, d’aquells que estan marcats en vermell al calendari de la nevera del Soci, que va celebrar sis gols des de la graderia de Marina.

El partit… doncs què anem a explicar? Pareixia que, a la primera part, sense rebre massa perill i amb els dos ja quotidians golarros de falta del Raúl, podríem gaudir —per fi— d’una victòria sense patir en excés. Però per a què? Not our style, xavalada.

A la represa, no havia passat ni un quart d’hora i el Parc ja ens havia empatat a dos. Us podeu imaginar les cares de la gent a la banqueta, a la grada (no hi havia ningú) i a la pròpia gespa. Val a dir, però, que tot i encaixar dos gols i tornar a complicar-se el partit, l’equip va donar la cara i va creure en la victòria en tot moment.

Els minuts passaven i el marcador no es movia. Fins que, tocant el minut 90, un rebuig li arribava als peus de Navarrete a la banda esquerra, qui, al primer toc, apretava L1 + ⬜️ per posar-la al segon pal i, després d’una sèrie de rebots a l’àrea petita, que semblava una pinyata en un aniversari de bressol, li queia la pilota prop de Javi, que es llançava a terra i l’enviava al fons de la xarxa.

Deliri col·lectiu de tot l’equip celebrant el gol amb efusivitat, començant pel mateix Javi, que no sabia del tot què fer, amb cobra inclosa al seu company Isma, que va marxar caminant cap al mig del camp perquè només volia una abraçada del seu company. Un gran gol de l’eivissenc de l’equip, agafant galons tot i portar només 20 minuts com a jugador del Gòtic.

Amb el Parc bolcat per buscar l’empat, va arribar el de sempre: el pitxitxi arlequinat, el p**o Subi, per marcar el definitiu 2-4.

Bona victòria i primera de moltes este 2026. Esperem tornar molt aviat per ací. Força Gòtic, sempre. 💙🤍

🔵⚪️ GÒTIC 4-0 ALEGRIA 🔴🔴

Després d’un difícilment perdonable temps d’inactivitat a causa d’una malaltia del CM anomenada droperia, tornem amb força per explicar-vos una nova victòria del nostre estimat Gòtic.

Sota la intermitent pluja que queia sota el pont de Marina, uns pocs privilegiats (el Soci i el seu sequaç) van ser testimonis (la 1a part) d’un partit rodó de l’equip, que va començar amb bon peu.

A l’Alegria li va durar poc l’alegria. Al minut 7, el Subi, incapaç de fer un gol normal, va pressionar amb vehemència per tapar un rebuig del porter, li va rebotar la pilota al culet i va acabar marcant. A partir de llavors, l’habitual retòrica d’ocasions perdonades va sortir a passejar. Aquest cop, però, per davant al marcador i sense concedir perill.

Arribàvem al descans contents però amb la sensació que amb un parell d’ajustos cruyffistes dels místers, que demanaven control i paciència, el resultat podia ser prou més ampli.

A la represa, Lázaro, anomenat “El Cata Díaz de Marina” pels carrers del barri, va posar el 2-0 amb un gol fantasma. I no dic fantasma perquè dubtem si va entrar o no, sinó perquè el fantasma és ell, ja que el gol va ser en pròpia porta. Una celebració mig convincent i alguna tímida veu de “arbi, apúntaselo al 2” van ser suficients per adulterar l’acta arbitral.

A partir d’aquí el monòleg va ser absolut i vam tancar la golejada amb dos gols més. Un del Pereta, gràcies a que el porter rival no volia sentir-lo més cridant (o més bé, gemegant) cada cop que no li sortien les coses. Una gran definició, això sí, fruit d’una assistència del Subi, que venia amenaçat de mort pel seu germà petit per no passar-li la pilota.

I el quart, obra del Yassin, va arribar amb un gol de volea per celebrar el seu redebut després d’un inici de temporada marcat per les lesions. Al final del partit se li va dedicar un amistós càntic al vestidor, que no reproduiré públicament.

Segona setmana consecutiva sense perdre i deixant la porteria a zero, cosa que res té a veure amb que la setmana passada no hi hagués partit. Esperem que aquest triomf ens doni confiança per traduir en resultats l’esforç de tota la gent involucrada en aquest petit gran club.

Us presentem als QUATRE CAPITANS DEL F.C GÒTIC 2025-26 💙🤍, els representants de l’equip sobre la gespa.

1. DANI FORNÉS
2. RAUL BARRIENDOS
3. MARC FONT
4. ANDREU PIQUER